Projecte Adaptació Material
El projecte d’adaptació de material cultural (Llibre Parlat i Sonocine) s’inscriu en el programa de Serveis Culturals i és el complement de les activitats d’animació en directe que s’organitzen des de l’associació.L’accés a la cultura, tan l’escrita com l’audiovisual, resulta una tasca difícil per a les persones cegues, perquè, tot i que existeixen les tècniques i les tecnologies necessàries per a fer-les accessibles, no és freqüent trobar-ne material cultural a les necessitats d’aquest col·lectiu.
El llibre en braille és una eina fantàstica que, des de fa més d’un segle ha suposat el sí o el no en l’accés a la literatura i a l’escriptura en general. Ara bé, és un sistema molt voluminós i fràgil. Una obra en braille ocupa, com a mínim, sis vegades més pàgines que un llibre convencional. D’altra banda, i en especial en el col·lectiu de persones cegues adultes, el desconeixement del sistema és alt i, en tot cas, no és habitual que assoleixin un domini còmode del mateix.
Hi ha, avui dia, una alternativa tècnica que és el llibre sonor o llibre parlat. Es basa en un lector que enregistra la seva veu, tot llegint un llibre, en qualsevol suport d’emmagatzemament, tot i que el més corrent avui dia és el gravador - reproductor de cintes en quatre pistes i el CD en format Daisy, seguint unes normes preestablertes per orientar l’oient que l’escoltarà posteriorment.
D’aquesta manera es facilita l’accés a la literatura al col·lectiu de persones cegues i amb baixa visió. Encara que hom pugui llegir amb l’ajuda de lupes i tele-lupes, l’esforç i la tensió amb què es llegeix en aquestes condicions fa minvar el gaudi de la literatura en ella mateixa. Poder escoltar un llibre permet adoptar una postura més còmoda i relaxada. De fet res no impedeix a una persona amb visió normal gaudir també d’aquest tipus de literatura, tot i que no n’hi hagi tradició en aquest sentit.
El sonocine és una tècnica d’introduir comentaris sobre els aspectes visuals d’una pel·lícula (o altra producció audiovisual) en la pista assignada al so, de manera que, sense interrompre els diàlegs (o fer-ho mínimament) s’informi de l’activitat visual a la persona cega. La dificultat rau en donar el màxim d’informació aprofitant els lapses sense diàleg. Fer-ho exigeix unes tècniques específiques que són habilitat dels tècnics audiodescriptors. Tot i que és evident que el resultat no es pot comparar al la visió efectiva, en resulta una ajuda tècnica decisiva per a millorar la comprensió del document i fer-la accessible al col·lectiu.
La nostra societat ha desenvolupat documents culturals imprescindibles, sense els quals no es pot explicar a si mateixa. Les pel·lícules sovint són considerats només una font d’esbarjo i entreteniment, però han creat formes artístiques noves, el coneixement de les quals resulta fonamental per a tots els individus. Si volem una completa integració social de les persones cegues o amb baixa visió els hi hem de donar accés a aquestes formes artístiques, encara que sigui en forma de succedanis: el comentari mai podrà suplir la imatge, però pot permetre entendre el context on aquesta apareix.
Objectiu de l'adaptació de Material Cultural
L’objectiu és, d’una banda, fomentar el gust per la lectura i permetre’n l’accés amb la lectura de 10 llibres anuals i la publicitació de les iniciatives editorials en aquest sentit de les què en tinguem notícia.
D’altra banda es pretén fer accessibles fins a 6 pel·lícules per any i donar a conèixer qualsevol iniciativa que es pogués donar en aquest sentit i de la que tinguéssim notícia.
Comunicació i Promoció
El missatge que es vol transmetre és el de capacitat i normalitat. L’adaptació de llibres i material audiovisual hauria de ser quelcom habitual, com no ho és, ens farem ressò, no només de les iniciatives elaborades en aquest projecte, sinó també d’altres iniciatives editorials de les què en tinguem notícia.
Els instruments de comunicació que farem servir per a la divulgació del projecte són de dos tipus: d’una banda els genèrics, on presentem l’entitat i els seus serveis (i, entre ells, l’adaptació de material cultural). De l’altra banda, tenim els específics, que són les publicacions periòdiques de l’entitat, que se’n fan ressò de les accions culturals de l’associació, ja sigui en la Revista L’ull, o bé en el Butlletí Trimestral. Tot i què el tiratge d’aquests instruments és limitat, s’ha d’afegir que també tenen complement electrònic a la pàgina web de l’associació.
Pressuport de despeses
Aquest pressupost és utilitzat per pagar el tècnic i el locutor que necessitem així com les infraestructures i material requerit per dur-ho a terme.
| Núm. | Concepte: Producció de Materials | Cost unit. € | Total € |
| 10 | Llibres Parlats | 300,00 | 3.000,00 |
| 10 | Pel·lícules Sonocine (vídeos i DVDs) | 300,00 | 3.000,00 |
| Total |
6.000,00 |
Notícies:
Telèfon de l'ull:
Segueix-nos!
Coneixes AES?
Associació Discapacitat Visual Catalunya | C/ Cardenal Reig, 32. 08028 Barcelona
Información general: 93 447 04 04
