Divendres 7 d’octubre de 2011: Visita al senyor Xavier Bosch
Aquest passat dia varem visitar al senyor Xavier Bosch, responsable d’Immigració del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, que ens rebé molt afablement.
El varem informar de la situació dels immigrants amb discapacitat visual al nostre país, com no tenen dret a les prestacions de la ONCE, pels estatuts d’aquesta entitat (a l’igual que les persones amb resta visual superior al 10%) i no poden integrar-se a la mateixa, per la qual cosa no poden obtenir cap servei d’ella, fora de aquells que aquesta els vulgui donar de forma caritativa i sense cap mena d’obligació.
Per aquesta raó ens està arribant a la nostra associació un gran nombre d’immigrants, rebutjats per aquesta entitat i que no troben altre aixopluc que la nostra associació i això després de donar força voltes fins trobar algú que ens conegui. Amb nosaltres troben recolzament, orientació i serveis bàsics, en molts casos sense compensació econòmica, perquè són exonerats de la quota general i becats en cursos i serveis que oferim amb cost per als altres socis, degut a la seva extrema situació econòmica.
En aquest punt, la poca difusió de què en disposa la nostra associació, varem fer molt d’èmfasi davant el senyor Bosch, queixant-nos que la ONCE no informi de l’existència d’altres entitats, com la nostra, quan rebutja a una persona.
També l’explicàrem les dificultats de finançament que ara troba la nostra entitat, molt inferior a la d’altres col·lectius de persones amb discapacitat. Cosa que ell aprofità per referir-se a les retallades que ha patit el seu propi Departament, amb la qual cosa defugí fer-nos costat econòmicament.
Aquest passat dia varem visitar al senyor Xavier Bosch, responsable d’Immigració del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, que ens rebé molt afablement.
El varem informar de la situació dels immigrants amb discapacitat visual al nostre país, com no tenen dret a les prestacions de la ONCE, pels estatuts d’aquesta entitat (a l’igual que les persones amb resta visual superior al 10%) i no poden integrar-se a la mateixa, per la qual cosa no poden obtenir cap servei d’ella, fora de aquells que aquesta els vulgui donar de forma caritativa i sense cap mena d’obligació.
Per aquesta raó ens està arribant a la nostra associació un gran nombre d’immigrants, rebutjats per aquesta entitat i que no troben altre aixopluc que la nostra associació i això després de donar força voltes fins trobar algú que ens conegui. Amb nosaltres troben recolzament, orientació i serveis bàsics, en molts casos sense compensació econòmica, perquè són exonerats de la quota general i becats en cursos i serveis que oferim amb cost per als altres socis, degut a la seva extrema situació econòmica.
En aquest punt, la poca difusió de què en disposa la nostra associació, varem fer molt d’èmfasi davant el senyor Bosch, queixant-nos que la ONCE no informi de l’existència d’altres entitats, com la nostra, quan rebutja a una persona.
També l’explicàrem les dificultats de finançament que ara troba la nostra entitat, molt inferior a la d’altres col·lectius de persones amb discapacitat. Cosa que ell aprofità per referir-se a les retallades que ha patit el seu propi Departament, amb la qual cosa defugí fer-nos costat econòmicament.
