Preguntes freqüents


Si ets nou en el món de la discapacitat visual, cerca respostes a les teves preguntes en aquesta secció. Si la teva pregunta no apareix en aquest llistat, envia-nos la per correu electrònic a info@b1b2b3.org. o completa el següent formulari.


1. Què és un discapacitat visual?


2. Què passa quan les ajudes òptiques ja no són suficients per a corregir la discapacitat visual?

3. De quina manera es veurà afectada la meva qualitat de vida amb ceguesa o amb baixa visió?

4. I si la discapacitat és de naixement, quina qualitat de vida espera al meu fill?

5. De quina manera em podré moure?

6. Com em guanyaré la vida d’ara en endavant?

7. A quina pensió en tinc dret, si ja no puc treballar?

8. Hi ha algú que em pugui ajudar a mi i a la meva família a enfrontar la meva pèrdua de visió?

9. De quins tipus d’ajuda en podré disposar?

10. On puc anar per a que m’ajudin?

11. Quines són les associacions d’afectats?

12. Es veurà afectada la meva vida social? ¿Què puc fer per a divertir-me, si he perdut la vista?

13. M’agrada molt llegir, he de renunciar a fer-ho?

14. Puc continuar fent servir els ordinadors?


 
Tornar al telèfon de l'Ull






























































1. Què és un discapacitat visual?
És una persona amb una visió que no arriba, malgrat les correccions òptiques adients, al 100% de resta visual. La resta visual la formen dos paràmetres de definició visual: la agudesa i el camp. La agudesa visual, és la capacitat de distingir les formes dels objectes a certa distància i es mesura amb la prova de les lletres (o les formes geomètriques) de minvant grandària, establint cada línia, vista o no, un 10% de agudesa visual. El camp visual es l’angle que l’ull veu, corresponent 90º a cada ull (total 180º). El camp es redueix, bé “tancant-se” pels costats, bé afectant al centre local de visio o bé de forma aleatòria, a causa de taques que es formen a l’ull. (Tornar al llistat de preguntes)

2. Què passa quan les ajudes òptiques ja no són suficients per a corregir la discapacitat visual?
La persona que, malgrat l’ús de correccions òptiques, no aconsegueix arribar al 100%, però supera el 50% de resta visual, pertany a la categoria B3, porta una vida normal i possiblement no tingui consciència de la seva discapacitat. En canvi, per sota del 50%, comença a tenir dificultats evidents i es diu que té baixa visió (B2). S’ha de tenir en compte que, per sota del 20% de resta visual, les dificultats visuals són severes i fan imprescindible l’ús de tècniques d’adaptació. Finalment quan no aconsegueix superar el 10% de agudesa i/o té restringit a només 10º el seu camp visual B1, es considera llavors que pateix ceguesa legal, si no veu altra cosa que zones difuses d’il·luminació i ombra, bé res en absolut, es parla de ceguesa total. (Tornar al llistat de preguntes)

3. De quina manera es veurà afectada la meva qualitat de vida amb ceguesa o amb baixa visió?
Un cop superat el shock emocional de la discapacitat, si s’aprenen les tècniques alternatives necessàries (rehabilitació bàsica), es pot aconseguir una bona qualitat de vida i un bon ajust a la discapacitat, tan en el cas de la baixa visió, com en el de la ceguesa. (Tornar al llistat de preguntes)

4. I si la discapacitat és de naixement, quina qualitat de vida espera al meu fill?
Si l’educació que el donem és estimuladora, en lloc de sobreprotectora, aquesta el permetrà un desenvolupament complet com a individu, sense que trobi barreres insuperables en els estudis, en l’oci, en les relacions interpersonals o també, malgrat tot, en l’àmbit laboral. (Tornar al llistat de preguntes)

5. De quina manera em podré moure?
Sempre es deu aprofitar la resta visual, quan existeixi, així com les ajudes òptiques apropiades, que i de forma general o bé ocasionalment puguin ser útils. Quan aquestes es mostrin insuficients es recorrerà a les tècniques de desplaçament específiques per a invidents, amb bastó, amb gos pigall o amb acompanyants vidents. També, en aquest punt, es poden utilitzar els serveis d’acompanyament que ofereixen algunes associacions. (Tornar al llistat de preguntes)

6. Com em guanyaré la vida d’ara en endavant?
La integració laboral de les persones amb discapacitat visual és una assignatura pendent del nostre país, però s’ha de tenir molt clar que l’adaptació d’un lloc de treball per a un cec, o per a una persona amb baixa visió, no sols es possible en molts oficis, sinó que es més econòmica que per a d’altres discapacitats. Tota persona que superi el 33% en el grau de discapacitat (a Catalunya l’organisme encarregat d’avaluar-ho és l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials ICASS) té dret a avantatges fiscals, socials i laborals que afavoreixen la seva contractació per part de les empreses. En darrera instància es pot recórrer al sistema de pensions de l’Estat. (Tornar al llistat de preguntes)

7. A quina pensió en tinc dret, si ja no puc treballar?
Si bé s’haurà de personalitzar la resposta en cada cas, de forma general, es pot afirmar que, si la persona ha cotitzat els anys necessaris, podrà optar a una pensió d’Incapacitat Absoluta, si es troba per sota del 50% de resta visual, o bé a una de Gran Invalidesa, si es troba a, o per sota, del 10% de resta visual. És recomanable assessorar-se bé abans de començar la tramitació d’aquestes pensions en alguna entitat coneixedora d’aquests tràmits, com la nostra. (Tornar al llistat de preguntes)

8. Hi ha algú que em pugui ajudar a mi i a la meva família a enfrontar la meva pèrdua de visió?
L’experiència ens dicta que cercar el recolzament d’altres afectats sol ser una bona teràpia per a superar la discapacitat, tan per al propi afectat, com per als seus familiars. Les associacions d’afectats presten aquest tipus de recolzament i poden posar en contacte amb professionals especialitzats en l’atenció a les persones del nostre col·lectiu. Per a més informació sobre associacions d'afectats, visiteu els nostres enllaços d'interés. (Tornar al llistat de preguntes)

9. De quins tipus d’ajuda en podré disposar?
Al marge de les ajudes mèdiques, que no fan al cas aquí, les principals ajudes són, en primer lloc, les informatives, després les administratives, les tendents a la rehabilitació personal, les formatives, les tendents a la integració laboral i les tendents a la integració social. La informació es fonamental, d’aquí que sigui imprescindible que metges i responsables sanitaris disposin d’aquesta per a oferir-la en el moment que considerin oportú. La desolació del metge quan deu confessar al seu pacient que ja no pot fer més per ell, només es superada per la soledat i aïllament del pacient que no sap a qui recórrer. Les ajudes administratives són valuosos aliats, si bé de vegades es troben ocults darrera la teranyina legal i administrativa que els ha generat. Les tècniques d’adaptació a la discapacitat i el recolzament psicològic són temes que no admeten dilació i deuen enfrontar-se des del primer moment. No res menys importants i gairebé tan urgents són les necessitats formatives de l’afectat i dels seus familiars per a enfrontar la nova situació. Les possibilitats d’adaptació del lloc de treball (aquell en què es treballava o un altre diferent) estan regulades per lleis i  normatives, que atorguen substancioses subvencions a les que les empreses es poden acollir, per això, la reticència empresarial a contractar persones amb discapacitat visual és un prejudici antieconòmic, per a ells i per a la societat. Finalment es troben les ajudes a la integració social, que permeten activitats d’oci adaptat, visites culturals adaptades i actuacions, públiques o privades, que millorin la mobilitat i un millor accés a la informació de totes les persones, també d'aquelles amb discapacitat visual. (Tornar al llistat de preguntes)

10. On puc anar per a que m’ajudin?
Al marge dels tractaments mèdics que siguin oportuns, les associacions d’afectats són el lloc on rebre recolzament psicològic i formació en les tècniques de mobilitat i vida diària necessàries en la nova situació. També es pot trucar al Telèfon de l’Ull 900-900-505 per a obtenir més informació. (Tornar al llistat de preguntes)

11. Quines són les associacions d’afectats?
A Catalunya, les entitats d’afectats que presten serveis en el seu àmbit d’actuació i de les què en tenim notícia són: Associació d’afectats de Retinosi Pigmentària a Catalunya, dedicada a la atenció dels afectats per aquesta malaltia; Associació Catalana per a la Integració del Cec, dedicada a reivindicar els drets civils de les persones cegues; Associació d’usuaris de gossos pigall de Catalunya, que presta serveis als usuaris de gossos pigall o associacions que presten serveis integrals d’atenció personal, són la Organización Nacional de Ciegos Españoles (ONCE) i l’Associació Discapacitat Visual Catalunya (B1B2B3).

La ONCE es l’entitat amb més gran implantació de totes les del sector i amb més recursos de tot tipus, desgraciadament, segons els seus estatuts legals, només pot atendre a las persones amb una discapacitat visual inferior o igual al 10% de resta visual, es a dir, als cecs legals, i que tinguin la nacionalitat espanyola, restant fora del seu àmbit d’actuació qualsevol estranger, inclosos els ciutadans comunitaris, i totes les persones amb baixa visió (B2).

Per la nostra part, l’Associació presta serveis integrals d’atenció a persones cegues legal i totals (B1) o amb Baixa Visió (B2) de qualsevol nacionalitat, si bé els nostres serveis es veuen limitats pels nostres moderats recursos econòmics, encara que propiciats per l’entusiasme del nostre personal i, especialment, del nostro equip de voluntaris. (Tornar al llistat de preguntes)

12. Es veurà afectada la meva vida social? ¿Què puc fer per a divertir-me, si he perdut la vista?
Una cop superat el shock emocional, que si acostuma a tenir conseqüències per a la vida social, utilitzant les tècniques adequades, la discapacitat visual no impedeix gaudir d’una àmplia gama d’entreteniments: Activitats esportives (goalball, ciclisme en tàndem, esquí, atletisme...), sortides a la Natura, viatges turístics, visites a museus i monuments (malgrat las limitacions actuals en adaptació), cinemes, teatres i d’altres espectacles (millor si en disposen d’audiodescripció), concerts de música, balls, recitals poètics, etc. (Tornar al llistat de preguntes)

13. M’agrada molt llegir, he de renunciar a fer-ho?
En el cas de les persones amb discapacitat visual, deuen consultar amb el seu metge si la seva malaltia específica requereix precaucions a l’hora de fixar la vista. Si no és així, existeixen tècniques i aparells per a aprofitar al màxim la resta visual de la persona, dels què en destacarem la lupa televisió per la seva potència i pel poc coneguda que és. En el cas dels cecs totals, disposen del braille, del llibre parlat i d’aparells que transformen en veu els caràcters impresos (o bé els fitxers informàtics). D’aquests aparells també se’n poden servir les persones amb baixa visió (B2). (Tornar al llistat de preguntes)

14. Puc continuar fent servir els ordinadors?
Són justament els ordinadors un instrument fonamental en la relació amb l’entorn per a la persona amb discapacitat visual. Permeten, amb programes estàndard o mitjançant programes específics, la magnificació de la imatge i també la seva conversió en veu o al tacte (línia braille), per la qual cosa són útils sigui quin sigui el grau de discapacitat visual de la persona. (Tornar al llistat de preguntes)