ACCDV Discapacitats Visuals - Consells a Familiars i Amics

Notícies

L'Aula d'Estudis Socials (AES) és una entitat sense afany de lucre, la finalitat de la qual és la formació dels professionals, estudiants i escolars, així com la de la societat en general, sobre tota mena de problemàtica social, fent però més incidència en el camp de les persones amb disminució.

Consells a familiars i amics

Seguidament exposem uns consells bàsics, però molt útils, per a les persones que tenen un familiar proper que ha vist reduïda dràsticament la seva visió recentment:

1. Cal exigir informació sobre la disminució visual del seu familiar.
És fonamental conèixer la situació oftàlmica y mèdica general de la persona, conèixer la patologia que l’afecta: Nom, sintomatologia, evolució probable de la mateixa; així com els possibles tractaments alternatius i les conseqüències o efectes secundaris dels mateixos.

2. Que no plantegi una relació de causa / efecte amb la disminució.
Sovint es cerca una causa que expliqui el perquè de la disminució, una raó que la justifiqui. La disminució no és justificable. No és just que ningú les pateixi, però quan sobrevenen, s’han d’assumir com un fet, perquè cap causa que trobem podrà satisfer el sentiment d’injustícia que ella ens provoca.

3. Cal mostrar-se molt proper al familiar i el donar-lo suport emocional.
La necessitat d’actuar que sentim davant la impotència que causa la disminució es pot i es deu canalitzar demostrant el nostre afecte envers ell, amb la finalitat de reforçar-lo emocionalment, a ell i a nosaltres, posat que aquesta actitud ens ajudarà a superar la predita sensació d’impotència.

4. Que no siguin mai sobreprotectors.
La devoció envers el familiar freqüentment s’esdevé sobreprotecció, especialment si el familiar és el nostre fill (tots els pares en tenen tendència). En el cas de los disminuïts visuals és especialment necessari defugir-la, perquè en necessiten un gran nombre d’estímuls addicionals, posat que les seves mans i les seves orelles són els seus ulls. Així, els familiars hauran d’estar disposats a acceptar un major nivell de risc com a acceptable per tal de no interrompre el desenvolupament normal de la persona.

5. Cal formar-se en les mateixes tècniques que ha d’aprendre el seu familiar.
Per a poder entendre millor les necessitats del nostre familiar i disposar de la capacitat de recolzar-lo en el seu aprenentatge, haurem d’aprendre les mateixes tècniques que ell aprèn com a disminuït, especialment important en el cas de les de comunicació i desplaçament. A més hem d’aprendre d’altres específiques com a acompanyant per tal de facilitar el seu desplaçament, sense captenir-lo.