.png)
El glaucoma és una malaltia dels ulls que té com a condició final comú una neuropatia òptica que es caracteritza per la pèrdua progressiva de les fibres nervioses de la retina i canvis en l'aspecte del nervi òptic.
La majoria de les persones afectades no presenta símptomes en les primeres fases de la malaltia. Més endavant, apareixen defectes en el camp visual i pèrdua progressiva de visió. L'aparició d'aquests símptomes pot significar que la malaltia està en un punt avançat de la seva evolució. És inusual que hi hagi dolor ocular al glaucoma crònic, però és freqüent en el glaucoma agut (glaucoma d'angle tancat), el qual sí pot ocasionar intensos símptomes des del seu inici.
Un dels principals factors que poden influir en l'aparició de glaucoma és la pressió intraocular alta, encara que no existeix una correlació exacta entre glaucoma i pressió intraocular, ja que algunes persones poden desenvolupar la malaltia amb xifres de pressió intraocular considerades normals.
Existeixen diversos tipus de glaucoma, cadascun dels quals té un origen i una evolució diferents, per la qual cosa la definició general anteriorment exposada pot no correspondre a totes les formes d'aquesta malaltia. La major part dels casos correspon a l'anomenat glaucoma crònic simple (glaucoma d'angle obert).
